La reforma d’aquesta casa adossada de pedra ha estat un projecte d’equilibri entre la memòria històrica i les necessitats actuals d’una família. L’habitatge, amb molta història, havia anat acumulant modificacions i divisions internes que havien anat amagant la seva essència. Amb el pas dels anys, les parets de pedra havien quedat cobertes i els envans havien fragmentat l’espai, generant estances petites i tancades.
El repte era clar: recuperar la personalitat original de la casa i, al mateix temps, adaptar-la als usos i funcionalitats contemporànies. Des del principi es va establir la importància de conservar elements patrimonials com el capitell de pedra de la finestra principal, els dos arcs interiors i els murs de pedra que donaven identitat a l’habitatge.
La primera actuació va ser “netejar” la casa d’aquells afegits que li restaven valor, traient envans innecessaris i alliberant els murs originals. Això va permetre donar aire i espai, ressaltar els arcs existents i recuperar la visió d’un capitell que fins llavors havia quedat amagat. Aquesta operació va transformar completament la percepció de l’habitatge, retornant-li el seu caràcter i la seva noblesa.
Un cop establerta aquesta base, es va treballar en la nova distribució, pensada per millorar la vida quotidiana de la família. La cuina, la sala i l’habitació es van integrar en un únic espai, generant una sensació de continuïtat i amplitud. Aquesta solució també permetia optimitzar la poca entrada de llum natural, fent que aquesta es repartís de manera més eficient i que l’habitatge guanyés en lluminositat i transparència.
Pel que fa a la materialitat, es van escollir acabats que dialoguessin amb la pedra existent. Els colors i textures seleccionats respecten la identitat de l’habitatge i contribueixen a ressaltar els elements originals. Per contra, el mobiliari es va triar amb un llenguatge modern i contemporani, creant un contrast buscat que subratlla encara més la potència de la pedra i els arcs. Aquest equilibri entre antic i nou fa que la casa respiri tradició sense renunciar a la comoditat i l’estètica actuals.
En definitiva, aquesta reforma ha estat una feina de recuperació i de respecte cap al patrimoni, però també de reinvenció. Hem volgut tornar la casa a la seva essència, posant en valor els seus elements històrics, i alhora adaptar-la a la vida d’avui, amb espais més amplis, lluminosos i funcionals. El resultat és una llar que combina memòria i modernitat, on cada racó explica una història i convida a viure’n de noves.
